feliç, -ços, -ices
(Del llatí felīce, mat. sign.)
- adj. m. i f. Estat en que es té felicitat o es goja de felicitat.
- Que expressa felicitat: Era un cant feliç i alegre.
- Que dona felicitat: Eren dies feliços de joventut i rialles.
- Encert, oportú, en bon moment, com ara una idea feliç, memòria feliç, una frase feliç, etc.
- fam. Tranquil, sense preocupacions.
- fam. Curt d’enteniment.