estornell, -lls
(Del llatí sturnĕllu, derivat dim. de stŭrnus, mat. sign.)
- s. m. Pardal de la família Sturnus vulgaris, d’uns 22 centímetros de llongitut, de cap menut, ales i coa llarga, en plomes negres en reflexos verts i morats i taquetes blanques. Passa la primavera d’hivern i l’hivern en les nostres terres, fugint del fret dels països del nort d’Europa. Danya la vinya i l’oliveral menjant-se els seus fruits.
- Paréixer un estornell, loc. Se diu de la persona a la que li agrada menjar olives.
- Tindre el cap com un estornell, loc. Tindre molt de monyo, ariçonat i en desorde.