espala, -les
(Del llatí spatŭla, cullera o espàtula, per la forma de l’os principal de l’esquena.)
- s. f. Part posterior del cos humà, concretament la part alta de l’esquena o part de darrere dels muscles; no obstant, en alguns llocs, per extensió, és sinònim d’esquena.
- Part del vestit que cobrix l’esquena.
- Quartó davanter de determinats animals.
- Part posterior de les coses.
- Espales de la cadira, banc, butaca..., part de la cadira, banc, butaca... a on descansa l’esquena de qui s’assenta en ella.
- A les espales d’algú, d’alguna cosa, loc. Darrere d’algú o d’alguna cosa, amagat, sense que u ho veja.
- Donar o girar les espales, loc. Fugir.
- Guardar les espales ad algú, resguardar, cuidar ad algú protegint-lo.
- Relluir ad algú les espales, loc. Ser ric.