doblegar
Flexió verbal »(Del llatí duplicāre, doblar, posar en doble.)
- v. tr. Fer que una part d’una cosa, particularment de forma laminar, quede aplicada sobre l’atra part, sense trencar-se el punt de convergència d’abdós: Doblegar una tovalleta, una carta...
- refl. Inclinar-se.
- fig. Obligar a fer lo que no es vol fer o que no agrada fer: El doblegaren i acabà renunciant als seus principis.
- Fer inclinar per mig de la força: Doblegà al gos a colps.