chiular
Flexió verbal »(Del llatí sībĭlāre, mat. sign.)
- v. intr. Produir un sò o sons només expelint l’aire a través dels llavis contrets, per a reproduir una melodia, cridar l’atenció, protestar...
- Produir un animal o alguna cosa un sò paregut al que produïx l’home quan chiula.
- Tocar el chiulet.
- Chiular les orelles ad algú, loc. Conéixer lo que uns atres diuen d’ell amagadament.
- Chiula-li que té agonia, loc. Se diu quan és inútil animar a una persona a fer lo que no vol fer.
- Chiula Roc, que t’escolte poc, loc. Se diu quan algú no fa cas de lo que se li diu, se li demana o ordena.