papagall, -lls
(De l’àrap babaġā, mat. sign., modificat per influència de gall.)
- s. m. Au prensora de diferents gèneros, principalment el Psittacus africà i el Amazona americà. El seu plomage és viu, lluent i variat. És propi de països tropicals, i pot deprendre a dir paraules i frases per imitació del llenguage humà.
- Peix marí comestible de la família dels làbrits i de l’espècie Labrus mixtus.
- Planta balsaminàcea de l’espècie Impatiens balsamina; també es nomena balsamina.
- Papagall de primavera, planta primulàcea de l’espècie Primula veris, de fulles ovalades, arrugades i vellutades, pedúnculs tomentosos i flors grogues i fragants dispostes en umbela i corola en cinc taques ataronjades; també es nomena papagalls l’espècie Primula elatior.
- Charrar com un papagall, loc. Ser molt parlador, parlar en excés.