capuchina, -nes
- s. f. Llàntia d’oli que té una capucheta per a que s’apague de forma més fàcil.
- Extrem superior de la garbera de cànem i que es situa damunt de l’última carena.
- Planta tropeolàcea de l’espècie Tropaelum majus, en el tronc retorçut, fulles redonenques, en el peciol al centre, se cultiva com a planta d’adorn per a jardins i té les flors auxiliars i en llarc pedúncul, ataronjades i esperonades.