cabotada, -des
(Derivat de cabota.)
- s. f. Colp pegat en el cap contra alguna cosa.
- Becada.
- Pegar cabotades, inclinar el cap reiteradament amunt i avall o a dreta i esquerra.
- En el joc de pilota valenciana, senyal que fa el jugador per a que aposten per ell.
- En algun joc de cartes se diu quan u guanya desfent-se de les cartes quan els atres encara no.
- Pegar la cabotada, loc. Acceptar o dir sí, sense criteri propi, a tot lo que un atre ordena o afirma.
- Conseller de la cabotada, se diu de qui accepta o diu sí, sense criteri propi a tot lo que un superior afirma o ordena.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que la caiguda de la -d- intervocàlica en la terminació -ada, -ades és hui general en tot el valencià i en tots els nivells del llenguage; no és per tant un vulgarisme. La terminació es manté en l’escritura per respecte a l’etimologia, com fan unes atres llengües com ara el francés en la -e final o el català en la -r final, que s’escriuen pero no es pronuncien.