cànon, -ns
(Del llatí cannon, mat. sign.)
- s. m. Llei de l’iglésia catòlica que sol ser una decisió presa en un concili.
- Catàlec de llibres sagrats segons l’iglésia catòlica.
- Regla o principi d’alguna cosa.
- Part de la missa que escomença en el Te ígitur i acaba en el parenostre.
- Cantitat que paga periòdicament el censatari al censualiste.
- Catàlec o llistat.
- Llibre usat pels bisbes en la missa, des del principi del cànon al final de les ablucions.
- Regla de les proporcions del cos humà, segons el model ideal d’una época.
- Prestació econòmica que es paga per gojar una concessió governativa o un domini públic, regulat en mineria segons les hectàrees.
- Impost sobre una activitat determinada.
- Diners que es paguen per un lloguer.
- Mús. Composició musical a dos veus de manera que una canta primer i l’atra l’imita o repetix en acabant.
- plr. Dret canònic.
- En imprenta, caràcters grossos.
- plr. Conjunt de regles i normes establides per costum.
- Llei general o regla per la que es rig una cosa.