ablució, -ons
(Del llatí ablutĭo, -ōnis, mat. sign.)
- s. f. Acció de llavar-se; llavatori.
- Purificar-se llavant-se en aigua, segons algunes religions com la judaica, hindú o la mahometana.
- En la religió cristiana, part de la cerimònia de la missa en que el sacerdot purifica el càliç i es llava els dits; llavatori.
- El vi i l’aigua usats en la purificació.