bufador, -rs
- s. m. Instrument que s’usa per a transportar una corrent d’aire, especialment el canó de canya o de metal que està foradat en cada costat i pel qual bufen per a avivar el fòc dels foguers o la llar.
- Persona que bufa en la pasta de vidre per a crear formes.
- Cavitat subterrànea per la que passa una corrent d’aire de forma contínua, se poden trobar prop de la mar i al rebre les onades estes impulsen l’aire cap amunt i a voltes fan que ixquen esguits d’aigua, uns atres són d’orige volcànic i lo que exhalen són gasos.