assentament, -ts
- s. m. Acte i efecte d’assentar o assentar-se.
- Part o peça d’una cosa sobre la que es manté dreta.
- Ocupació provisional o definitiva de terres per colons: L’assentament de fenicis en terres valencianes està demostrat.
- El lloc que ocupen de manera provisional o definitiva uns colons: S’han trobat diversos assentaments grecs en la cota.
- Partida que s’anota o assenta en un llibre de contabilitat.
- Llauger moviment d’una estructura o edifici que s’afona o adapta per la força del seu pes al terreny en el que està construïda: L’assentament de la casa li ha produït uns clavills en la paret.
- desus. Juí, trellat, senderi.