Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: arracada
arracada, -des
(De l’àrap al-karrat, mat. sign.)
  1. s. f. plr. Orellals en adorns que pengen. Sol dir-se dels orellals de ladreç tradicional valencià que pot tindre diverses formes, com ara de pomell de raïm, que es denomina arracada de raïms, en una peça horisontal en forma de barca, que es diu arracada de barqueta o de barca, en dos pardalets encarats que pengen, que es diu arracada de pardalet, en una peça horisontal penjant que recorda una barana, que es diu arracada de balcó.
  2. local. Penjoll de fruita, generalment de raïm.
  3. Qualsevol dels apèndixs que li pengen a les cabres a la part de baix del coll.
  4. Tindre més arracades que orelles, loc. tindre moltes aspiracions o pretensions, pixar molt alt.
observacions/documentació: La confusió que s’ha donat en català entre arracada i orellal, i posterior substitució de orellal per arracada, no s’ha donat en valencià, que manté la diferència entre arracada i orellal. Se tracta d’una sinècdoque per la qual el català designa el tot “orellal” en una part o classe d’orellal que és la “arracada”, lo qual supon un empobriment del lèxic.
Buscar arracada en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)