arracada, -des
(De l’àrap al-karrat, mat. sign.)
- s. f. plr. Orellals en adorns que pengen. Sol dir-se dels orellals de l’adreç tradicional valencià que pot tindre diverses formes, com ara de pomell de raïm, que es denomina arracada de raïms, en una peça horisontal en forma de barca, que es diu arracada de barqueta o de barca, en dos pardalets encarats que pengen, que es diu arracada de pardalet, en una peça horisontal penjant que recorda una barana, que es diu arracada de balcó.
- local. Penjoll de fruita, generalment de raïm.
- Qualsevol dels apèndixs que li pengen a les cabres a la part de baix del coll.
- Tindre més arracades que orelles, loc. tindre moltes aspiracions o pretensions, pixar molt alt.
observacions/documentació: La confusió que s’ha donat en català entre arracada i orellal, i posterior substitució de orellal per arracada, no s’ha donat en valencià, que manté la diferència entre arracada i orellal. Se tracta d’una sinècdoque per la qual el català designa el tot “orellal” en una part o classe d’orellal que és la “arracada”, lo qual supon un empobriment del lèxic.