aferrar
Flexió verbal »(De a-1 <ad llatí i ferro.)
- v. tr. Agarrar, fixar o subjectar fortament.
- refl. Agarrar-se, subjectar-se fort: S’aferrà a la corda per a que la corrent no se l’emportara.
- Nàut. Subjectar una embarcació al fondo marí en l’àncora: Si la barca no haguera estat aferrada el temporal se l’hauria enduta.
- fig. Mantindre’s ferm en una idea, opinió o postura, obstinar-se: S’ha aferrat a una teoria i no vol canviar d’opinió.
- refl. i fig. Tindre en molta estima una cosa i lluitar, si es precís, per a no deixar-la o separar-se d’ella: Té unes ferides molt greus pero s’aferra a la vida. Si un poble s’aferra a la seua llengua no la pert mai.
- ant. i refl. Acollir-se, aclamar-se, amparar-se en una cosa, persona, sant o divinitat: Aferrar-se als sants.