amparar - Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: amparar

amparar

(Del llatí vulg. *imparare, prendre possessió, o de anteparāre, previndre.)

1. v. tr. Protegir contra el perill: Yo m’ampare en la llei.
2. refl. Protegir-se d’algun perill: La Pàtria Valenciana s’ampara baix ton mant.
ant. Apoderar-se d’alguna cosa per llei, embargar.
ant. Prendre, posseir alguna cosa per la força.
ant. refl. Apoderar-se d’una cosa per la força.
ant. Prendre al seu càrrec una acció, quefer o tasca.
ant. Encarregar ad algú alguna cosa.

observacions/documentació: "...mas no amparar mal tan antich / com es vellea, / que sols l’ohir porta ferea”. Jaume Gaçull. Lo sompni de Johan Johan. 1497. “...pujava tan alt que cobria tota la casa y la amparava de la pluja y del sol”. Pere Antoni Beuter. Primera part de la historia de Valencia. 1538. “Per això es la nostra guarda, / y con el Angel, bolant / ve en nostres tribulacions / a ampararnos desalat”. Anònim. Romans 1757

Buscar amparar en:

Bilingüe Sinònims Rima

Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
Paraules que tenen una escritura pareguda: emparrar i parar.