abocar
Flexió verbal »(Format sobre boca.)
- v. tr. Inclinar un atifell o girar-lo cara avall per a que caiga el seu contengut fòra o en un atre recipient.
- refl. Traure el cap i la part superior del cos per una obertura o per damunt d’un parapet o antepit inclinant-se boca o cara a terra: Abocar-se al balcó, abocar-se a un pou.
- fig. Reunir i posar tots els mijos necessaris per a l’obtenció d’un fi: Abocar tots els esforços en un treball. Abocar la tropa en l’última batalla. Abocar tots els diners en una jugada.
- fig. i refl. Dedicar-se per complet a un quefer oblidant unes atres coses: S’ha abocat en el treball. Està abocat en l’investigació.
- fig. Aguaitar exageradament.