aüçar
Flexió verbal »(Del llatí *altiare, alçar amunt, o de alçar, per vocalisació de la -l-.)
- v. tr. Alçar en alt a una persona; molt utilisat en llenguage infantil: Aüçava a son fill entre la gent per a que vera la desfilada.
- dialect. Alçar amunt: Aüça’t els pantalons que et cauen.
- fig. Enaltir.
- dialect. Inspirar en força per a que no caiguen els mocs: No té mocador i aüça a tota hora en conte de mocar-se.