terraça, -aces
(De terra.)
- s. f. Coberta plana i transitable d’un edifici, terrat.
- Tros de terreny pla en una pendent de montanya, llimitat per una paret de pedres i dedicat al cultiu. Bancal.
- Sedimentació fluvial a la vora d’una corrent d’aigua que té forma escalonada degut a l’erosió.
- Espai a l’aire lliure d’un edifici, llimitat per una barana o mur al que s’accedix des de l’interior de la vivenda. Balconada gran.
- Lloc a l’aire lliure d’un café, bar o restaurant per a prendre alguna cosa assentat.
- ant. Gerra de fanc o ceràmica.