rovell, -lls
(Del llatí vulg. *robĭcŭlu, var. de robīgĭne, mat. sign. per canvi de sufix.)
- s. m. Òxit de ferro rogenc que es fa en la superfície del ferro pel contacte d’este en l’aire humit; també es diu de la capa que per corrosió es forma en la superfície d’uns atres metals.
- Rovell de l’ou, massa en forma d’esfera groguenca o rogenca que es troba en la part central dels ous d’aus i reptils.
- Rovell d’ou, fig. La part central o millor d’una cosa.
- Fer un ou de dos rovells, loc. Fer una cosa fòra de lo comú i extraordinària.