pechina, -nes
(Mossarabisme. Possiblement del llatí pecten, -ĭnis, mat. sign.)
- s. f. Molusc bivalvat lamelibranqui, bo de menjar, de diverses espècies que viu en el llitoral atlàntic, en el canal de La Mancha i en la Mediterrànea, en una valva de 3 a 5 centímetros de llongitut, convexa en el centre i de color blanquinós o gris clar i obscur en taques i estries fines. L’espècie mediterrànea és la Venus gallina o Chamelea gallina; una atra espècie comuna és la Ruditapes decussata o Venerupis decussata. Se li dona el nom de pechina generalment a la valva d’estos animals i d’uns atres moluscs en valva.
- Pechina de nóvia, molusc de l’espècie Pecten hyalinus.
- Pechina de pelegrí, molusc bivalvat de l’espècie Pecten Jacobaeus, que té una valva plana i l’atra convexa.
- Arquit. Cada u dels quatre triànguls esfèrics que formen l’anell de la cúpula en els arcs torals que els soporten.
- local. i coloq. Vulva, clòchina, figa, parruça, parruç, chona, chamela, chalefa, tomata.