triàngul, -ls
(Del llatí triangŭlum, mat. sign.)
- s. m. Geom. Polígon format per tres llínies i tres ànguls, els tres segments que llimiten el triàngul se denominen costats i els extrems dels costats se denominen vèrtiços.
- Instrument musical de percussió format per una barreta metàlica doblegada en forma triangular, en un extrem obert i que suspesa d’un cordó es fa sonar colpejant-la en una atra barreta metàlica. També rep el nom de ferrets.
- Triàngul amorós, relació amorosa entre tres persones.
- adj. De forma triangular.