màrfega, -gues
(De l’àrap hispànic márfaqa, coixí. cf. l’arag. márfega, mat. sign.)
- s. f. Matalaf fet de palla, pellorfes de panolla o herba.
- despect. Bandera catalana.
- Màrfega de puces o pucera, persona grossa i pereosa.
- Una per tres, i a la màrfega, loc. Se diu d’aquells casaments fets ràpidament suprimint dos de les amonestacions.
- Eixir en la màrfega arrastrant, loc. Traure coses inoportunes en un moment o situació inadequada.
- Anar en la màrfega a arrastrons, loc. Se diu de la chica fadrina que té un fill. Anar d’un lloc a un atre sense tindre lloc fix.