jou, -us
(Del llatí iŭgu, mat. sign.)
- s. m. Instrument de fusta en el qual dos animals, com ara els bous o les cavalleries, són junyits pel cap o pel coll a l’aladre o al carro.
- fig. Lo que unix a dos o més coses o persones.
- Lo que obliga privant de llibertat.
- Truja, peça de fusta que servix de contrapés a una campana.
- local. Posts sobre les quals reposa la bota en el celler.
- Vel que es posa damunt de les esquenes dels nóvios durant la missa nupcial.
- Jou de cap, el que s’aplica als bous; està format per una barra recta en el centre i corbada en els extrems, els quals se posen damunt del tòs dels bous i es nuguen a les banyes i al front d’estos en correges. A la part central del jou hi han dos claus als quals van nugats els eixinguers.
- Fer jou, loc. Tindre bona relació d’amistat.
Imàgens
