enfilar
Flexió verbal »- v. tr. Ficar el fil per l’ull o forat d’una agulla.
- Passar un fil, cordell... pel forat que tenen algunes coses, per a mantindre-les unides: Enfilar perles per a fer un collar.
- Nugar disponent les coses en fila: Totes les boyes les feu enfilar en una corda.
- Dirigir-se cap a un punt, en una direcció, mirant, caminant...: Enfilà el telescopi cara a l’estrela Vega.
- Mamprendre un camí, via, senda...: S’enfilà per una carretera i no parà fins a aplegar a Beneixama.
- Enfilar-se la roba, vestir-se en presses, en afanyament.
- refl. Pujar enroscant-se a un objecte, especialment les plantes que creixen trepant a l’entorn d’un tronc o pal.