dominant, -ts
(Del llatí domĭnans, -antis, mat. sign.)
- adj. m. i f. Que domina: Nació dominant, vent dominant, moda dominant.
- Dit de qui vol dominar i manar en els atres.
- Dit del geni o caràcter d’esta classe de gent.
- Biol. Se diu d’un caràcter hereditari que domina o impon.
- Mús. Quinta nota de l’escala de qualsevol to.
- ant. Dominació, una de les jerarquies angèliques.