destorbar
Flexió verbal »(Del llatí disturbāre, mat. sign.)
- v. tr. Alterar, dificultar o impedir el curs natural de les coses: L’avalot destorbava poder escoltar be al conferenciant.
- ant. Impedir per complet el desenroll d’una cosa: Feu tot lo possible per destorbar aquell parlament.
- Destorbar festes, loc. Interrompre una festa o qualsevol atra activitat que uns atres estan fent.
- Fer que algú perga el temps entretenint-lo: No em destorbes que perdré el tren.
- dialect. Dislocar-se un os, un membre: Jugant en son yayo se li destorbà el bracet esquerre.