afaitar
Flexió verbal »(Provablement del llatí *affectāre, arreglar.)
- v. tr. Raure els pèls de la cara i per extensió de qualsevol part del cos en navaixa o maquineta: Li agrada afaitar-se la barba i tots els pèls del cos.
- Raure els pèls dels clims o grenchera i de la coa, a les cavalleries o als porcs en el mataporc.
- Taurom. Tallar les puntes de les banyes als bous per a que no siguen tan perillosos quan se toregen.
- ant. Adornar, embellir.
- ant. Avear, acostumar.
- ¿S’afaita o qué?, interjecció que es gasta per a espentar ad algú a actuar o a que es decidixca: Se quedà parat sense reaccionar i li amollí, “eh, ¿s’afaita o qué?”, per a que moguera per fi.