abraç, -ços
- s. m. Acte i efecte d’abraçar o agarrar i cenyir en els braços un cos o una cosa: Els amics se donaren un abraç fort i llarc.
- L’abraç de l’orso, loc. Abraç mortal o aniquilador; se diu quan pareix que s’accepta, acull o unix ad algú i eixe fet supon l’aniquilació d’este: La coalició de partits supon l’abraç de l’orso per al més menut d’ells.
observacions/documentació: "Laç, enlaç, ffaç, braç, abraç , caç, caç, sedaç, pedaç, entrelaç, arrebaç...”. Jaume March. Diccionari de Rims. 1371. “Simo lo estava aguardant a les portes del cel ab los braços uberts, per a donar-li un abras”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585. “...y, arribant a ma casa, donant-me un abras tan apretat entengui pretenia rebentar-me...”. Francesc Roig i Dou. El llibre de la família dels Roig. 1688. “...vos envie l’abràs de germania...”. Teodor Llorente. Salutació als Jocs Florals de Colònia. 1899. “Deu permeta que los teus abraços mai me falten, i ton cos m’ampare...”. Josep Pascual Tirado. Tomba-Tossals: Contalles de la terra. 1930. “...i en la terra d’esperar / aniuarà l’esperança / fecundant-nos cada abraç...”. Xavier Casp. Espera, Esperança...¡Espera!. 1983.