Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a milacre.

milacre, -es
(Del llatí miracŭlu, mat. sign., que donà miracle i per metàtesis ben antiga passà a milacre.)
s. m. Fet extraordinari i maravellós que no es pot explicar per les lleis de la naturalea // Fet, succés extraordinari i maravellós. // Viure de milacre, viure algú en molta dificultat: En el seu sòu viu de milacre. // Vida i milacres, forma de viure, fets vixcuts en un periodo de temps. // Representació feta per chiquets dels milacres de Sant Vicent Ferrer en altars posats pels carrers de la ciutat de Valéncia.