Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Una coincidència per a jou.

jou, -us
(Del llatí iŭgu, mat. sign.)
s. m. Instrument de fusta en el qual dos animals, com ara els bous o les cavalleries, són junyits pel cap o pel coll a l’aladre o al carro. // fig. Lo que unix a dos o més coses o persones. // Lo que obliga privant de llibertat. // Truja, peça de fusta que servix de contrapés a una campana. // local. Posts sobre les quals reposa la bota en el celler. // Vel que es posa damunt de les esquenes dels nóvios durant la missa nupcial. // Jou de cap, el que s’aplica als bous; està format per una barra recta en el centre i corbada en els extrems, els quals se posen damunt del tòs dels bous i es nuguen a les banyes i al front d’estos en correges. A la part central del jou hi han dos claus als quals van nugats els eixinguers. // Fer jou, loc. Tindre bona relació d’amistat.
Imàgens
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: xou.