àlber, -rs
(Del llatí albarĭus, de populus alba, mat. sign.)
- s. m. Populus alba, Arbre de la família de les salicàcees, de fulla caduca i blanca per l’envés, flors laterals en pomell i la corfa del tronc, que creix recte, grisa clara; és de creiximent ràpit i es fa molt alt. Hi han diverses espècies segons a on se crie: Àlber d’Itàlia, de Llombardia, alpí, de la Carolina...
- Àlber blanc, nom que se li dona a l’àlber o Populus alba.
- Àlber negre, Populus nigra, àlber en la corfa més fosca que el blanc i molt rugosa, en fulles allargades verdes per l’endret i l’envés, les branques casi horisontals al tronc.
- Fusta de qualsevol de les varietats d’àlber, de color blanc, llaugera i resistent a l’aigua.
observacions/documentació: Se detecta una tendència a pronunciar àlber com a paraula aguda quan és plana. Prova de que sempre ha segut plana és que Jaume Roig en el seu Espill fa rimar àlber en sàlzer: “popul, xop, àlber, / olm, vern e sàlzer,”.
Imàgens
