fege, -es
(Del llatí vulgar *ficătum, mat. sign. a través de la variant fecătum o fetĭcum.)
- s. m. Orgue voluminós, propi dels vertebrats i situat en l’abdomen, encarregat de segregar la bilis.
- Traure o tirar el fege per la boca, loc. Esforçar-se molt fins a l’extrem.
- ant. Beure’s el fege d’algú, voler els bens materials d’algú per enveja.
- Parlar més que fege en brases, loc. Parlar molt.
- Clavar fins al fege, loc. Clavar ad algú una cosa, com ara una agulla, fins a ben adins.