tirador, -ra, -rs, -res
- s. m. Persona que tira.
- Qui dispara.
- Qui en una imprenta tira de la màquina d’imprimir.
- Qui en un almagasén de taronges les deixa caure per a que les coloquen en les caixes.
- dialect. Malbaratador, acabacases, qui malbarata els diners.
- Objecte que servix per a tirar o estirar.
- Agarrador o pom per a estirar d’alguna cosa com ara un calaix o porta d’un moble.
- Objecte en forma de Y al que es nuguen una o dos gomes i servix per a llançar chicotets proyectils.
- Lloc a on s’amaga o coloca el caçador per a disparar.
- Tirador de cartes, persona que diu endevinar el futur barrejant les cartes del tarot.
- Tirador d’or, se diu d’aquell que treballa en fils d’or en els telers.