serrat, -ada, -ts, -ades
serrat, -ada, -ts, -ades
(Del verp serrar, tancar.)
- adj. m. ant. Tancat.
- fig. Retret, que no es declara, reservat.
- Espés, tancat; sol utilisar-se hui en dia només referint-se a la barba o la vegetació: És un home de barba serrada.
- Se diu de l’orage tancat, emboirat o plujós i també dels núvols espessos.
- Parlar serrat, parlar una llengua de manera molt genuïna, tant en la pronunciació, com en el lèxic o la sintaxis, de forma que és difícil de comprendre per qui no la coneix molt be.
- serrat coincidix en:
- el participi masculí singular de serrar
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
- Paraules que tenen una escritura pareguda: enserrat, encerat i cerat.