Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ribaç

ribaç, -aços

(Derivat de riba.)

s. m. Tros de terra molt inclinat.
Vora d’un riu.
La vora ampla del caixer d’una séquia per la que es pot caminar.
Marge fet en terra endurida, plantes i brossa pel que es pot caminar sense chafar el camp.
Tros de terra o camp que no es cultiva.

ref. Al més de febrer, ya ix herba pel racer; al més de març, per tot lo ribaç.

Buscar ribaç en:

Bilingüe Sinònims Rima