plantat, -ts
plantat, -ada, -ts, -ades
- adj. m. Parat dret.
- Erigit.
- Ficat dret en terra.
- Sembrat.
- Instalat, establit.
- Colocat, posat.
- Abandonat.
- Se diu del conjunt d’espart net, igualat i nugat que es queda plantat en terra.
- Plantat i desplantat, joc de chiquets en el qual u o dos jugadors acacen als atres i, quan toquen a u, este ha de quedar-se plantat en el mateix lloc a on l’han tocat fins que algú dels atres jugadors el llibere o desplante tocant-lo.
- Ben plantat, Alt, ben proporcionat, de bon aspecte físic.
- plantat coincidix en:
- el participi masculí singular de plantar
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)