pixat, -ada, -ts, -ades
pixat, -ts
- s. m. Orina, pixum.
- Entre els citricultors valencians, nom donat al dany fisiològic que solen patir alguns cítrics quan el fruit està madur i es produïxen pluges persistents; Si plou tan a sovint, el pixat acabarà en la collita de clementines.
- Lo mateix té ‘pixats’ que ‘orins’, loc. Se diu per a expressar que una cosa pot denominar-se de diferents maneres.
- Quedar-se els pixats dins lo ventre, loc. No obtindre o conseguir lo que es pretenia.
- Traure ad algú els pixats del ventre, loc. Llevar-li la calma i tranquilitat.
- pixat coincidix en:
- el participi masculí singular de pixar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)