patrici, -ia, -is, -ies
(Del llatí patricius, mat. sign.)
- s. m. En l’antiga Roma, persona que pertanyia a la classe social privilegiada per descendir dels primers senadors.
- Persona pertanyent a una orde de noblea instituïda per Constantí i que seguia en dignitat a l’imperial.
- Persona que pel seu naiximent, riquea, virtuts, etc., o per les seues obres en benefici de la seua pàtria, ciutat o comunitat, sobreïx entre els seus conciutadans.
- Bon patrici, home bo, ben intencionat.