oró, -ons
(Del llatí aero, -ōnis, espècie de cistella.)
- s. m. Espècie de cabaç gran, teixit d’espart o de palma, generalment més alt que ample, cilíndric, panchut, que s’usa per a contindre grans, llegums, etc.
- Depòsit cilíndric o quadrangular, fet de ciment, construït en un racó de l’algorfa en un barandat, per a contindre blat, forment, etc.
- Montó de terra voltat d’un muret fet de pedra seca, que es fa entorn a la soca d’un arbre per a defendre-la de colps i evitar que les branques s’esguellen.