estrany, -nya, -nys, -nyes
(Del llatí extranĕu, de fòra.)
- adj. m. Pertanyent a un atre, a una atra família, poble, país: Sa mare li dia que no parlara en estranys.
- Introduït per accident, alié a una cosa: Té un cos estrany clavat en el pit.
- Sense cap de relació en una persona o cosa, que no es pot relacionar.
- Diferent de lo habitual, de lo normal, poc freqüent, que té alguna cosa que excita curiositat, sorpresa o admiració: Tots ells moriren en estranyes circumstàncies.
- Fer estrany, loc. Causar estranyea: Se fa estrany vore’t per l’iglésia sent tu agnòstic.