esclau, -ava, -us, -aves
(Del llatí tardà *sclavus, mat. sign.)
- s. m. Persona que carix de llibertat perque és propietat d’una atra.
- adj. Qui està somés al domini, la voluntat o el poder absolut d’un atre que el priva de llibertat: Pau no té personalitat, és un esclau dels seus amics que fan d’ell lo que volen.
- adj. fig. Enamorat fins al punt d’entregar completament la voluntat a la persona amada.