enruna, -nes
(De runa, i en el prefix en-.)
- s. f. Pedres i despulles resultants d’un assolament.
- Terra i fanc que es forma com a conseqüència d’una forta tormenta o riuada.
- Brutea formada per pedres i fulles entremesclades en les olives en la seua arreplegada i que han d’eliminar-se ans de dur l’oliva a l’almàssera.
- Terra i brutea que hi ha en el vi al principi del seu procés d’elaboració.
- local. Brutea apegada en la pell de persones o animals, runa.