doldre
Flexió verbal »(Del llatí dolēre, mat. sign.)
- v. intr. Fer mal, produir dolor físic: Doldre l’esquena, el cap, els muscles.
- Produir dolor anímic, pesar, penar: Me dolgué que em parlares d’eixa manera tan agra.
- refl. Sentir dolor físic: No em toques la ferida que encara em dol.
- refl. Sentir dolor anímic, aflicció, pena, pesar: Se dol per no haver fet res per a que sa filla no se n’anara.
- refl. Mostrar o manifestar aflicció, pena, pesar, queixar-se: Se dolia i ganyia.
- tr. ant. Llamentar.
- refl. Complànyer-se del sentiment, pèrdua o patiment d’un atre: Me dol que s’haja mort ton germà.
- Vore o saber de quin peu es dol algú, loc. ant. Vore o saber de qué es queixa o qué desija.