carriç, -ços
(Del llatí carex, -ĭcis.)
- s. m. dialect. Planta gramínea de l’espècie Phragmites communis, és una canya de vora dos metros en fulles llanceolades que creix per les vores dels rius, recs i uns atres llocs en humitat, com ara les mallades. S’utilisa per a fer canyiç i en la construcció de cacherulos, simbombes i coets. També es denomina senill.