Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: brunyir
brunyir
Flexió verbal »
(De la raïl onomatopèyica que expressa remor.)
  1. v. intr. Produir una cosa una remor per vibració, com una canya quan fa molt de vent.
  2. Produir un sò quan volen, les abelles i uns atres insectes.
  3. Guardar per a quan bruny la canya, loc. Guardar per a l’hivern quan no hi ha res en el camp.
  4. Brunyir les dents, cloixir les dents.
brunyir
Flexió verbal »
(Del germ. *brunjan i este de *brun, bru.)
  1. v. tr. Fer lluir una cosa per mig de la fricció.
Buscar brunyir en: