Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: brunyir
brunyir
Flexió verbal »
(De la raïl onomatopèyica que expressa remor.)
  1. v. intr. Produir una cosa una remor per vibració, com una canya quan fa molt de vent.
  2. Sò que fan les abelles i uns atres insectec quan volen.
  3. Guardar per a quan bruny la canya, loc. Guardar per a l’hivern quan no hi ha res en el camp.
  4. Brunyir les dents, cloixir les dents.
brunyir
Flexió verbal »
(Del germ. *brunjan i este de *brun, bru.)
  1. v. tr. Fer lluir una cosa per mig de la fricció.
Buscar brunyir en: