brida, -des
(Del germànic bridel, mat. sign. per via del fr. bride.)
- s. f. Fre del cavall i el conjunt de les peces que componen els ramals.
- A tota brida, loc. A tota velocitat sense fer molta retenció de la cavalcadura.
- Tira de metal, plàstic o un atre material que servix per subjectar dos coses o llimitar els moviments.
- Brida de la dalla, tira de ferro que reforça la fulla de la dalla. Sense moderació.
- Afluixar la brida, loc. Obrir la mà, permetre fer una cosa abans prohibida.