fre, -ens
(Del llatí frēnum, mat. sign.)
- s. m. Peça metàlica que servix per a controlar i subjectar als cavalls que rosseguen carruages.
- Dispositiu que permet detindre o reduir el moviment d’un vehícul o d’una màquina.
- Anat. Membrana que reduïx la movilitat d’un orgue com ara el prepuci, la llengua, etc.
- fig. Subjecció que se li posa ad algú per a moderar, controlar o parar les seues accions.
- Posar fre ad alguna persona o cosa, loc. Intentar controlar-lo, calmar-lo o parar-lo.
- No tindre fre, loc. No contindre els propis impulsos o desijos.