balancí, -ins
(Diminutiu de balança.)
- s. m. Bastó en una corda a cada extrem que s’enganchen a les cavalleries i que enmig du una anella a on s’engancha un aladre o percha d’una sénia o molí per a que l’animal estire.
- Espècie de cadira en els peus de davant units en els de darrere per dos arcs que fan que es balancege avant i arrere; engrunsadora.
- Percha que utilisen els equilibristes per a mantindre l’equilibri.
- Banc sense peus per a assentar-se i engrunsar-se, que penja pels braços d’un soport en els jardins o terraces, o del trespol en porches i riuraus.
- Zool. Cada u dels dos òrguens de l’equilibri que tenen els dípters a cada costat del tórax, darrere de les ales.
Imàgens
