badall, -lls
(Posverbal de badallar.)
- s. m. Acte de badallar o fet d’obrir involuntàriament la boca inspirant de manera lenta i profunda i, en acabant, expirar fent soroll.
- Obertura mínima: Pel badall de la finestra entra un raig de llum.
- Clavill que es fa en una superfície que es clavilla o bada separant-se un poc: La campana té un badall i no sona be. Has de tapar els badalls de la paret en algeps.
- Barra que du una corda o correja a cada extrem que s’engancha a la collera o colleró d’una cavalleria per a que esta estire d’ella i pose en funcionament una almàssera, una sénia, etc.